El gat abandonat

Quan un gat domèstic és abandonat al carrer o en un refugi d'animals, comença per a la majoria d'ells un dur i difícil procés d'adaptació que no tots superen.

Al carrer començarà buscant un amagatall i es quedarà paralitzat sota els cotxes, donarà voltes durant la nit pels carrers més pròxims sense allunyar-se massa, buscant aliment i aigua. Si aconsegueix superar aquest primer obstacle, acabarà per trobar un punt d'aliment o intentarà incorporar-se a alguna colònia de gats, però no sempre serà acceptat pels seus habitants. Si no aconsegueix ser acceptat a la colònia, a no ser que sigui recollit per alguna bona persona, el més probable és que mori de fam o per atropellament.

En un refugi, molts d'ells també es queden immòbils en un racó, paralitzats de por. No volen menjar ni beure, i alguns arriben a emmalaltir i, inclús, morir. Al gat domèstic abandonat en un refugi, a més, li és molt difícil mostrar el seu veritable caràcter, de manera que un gat que amb anterioritat a l'abandonament es mostrava com un gat dòcil i afectuós, pot arribar a mostrar-se agressiu, dificultant enormement les possibilitats de ser adoptat.

L'abandonament no té cap mena de justificació: el gat domèstic que ha viscut tota la vida a una casa, al carrer té molt poques possibilitats de sobreviure, i en un refugi pot arribar a patir moltíssim. El gat és un animal extremadament sensible als canvis, i l'impacte de l'abandonament és un xoc brutal molt difícil de superar.